Diferents estudis basats en referències comercials i arxius fiscals han revelat l'extraordinari desenvolupament del cultiu de safrà a Catalunya durant l'Edat mitjana. En aquells dies, en el mercat de Barcelona, es calcula que 10 kg de brins de safrà podrien aconseguir un valor aproximat de 500 a 1.000 s.b. (sous barcelonins), a diferència dels més de 500 kg de blat produïts emprant la mateixa extensió de terreny agrícola i que en condicions normals el seu valor podria oscil·lar de 110 a 240 s.b.

Un prestigiós producte de la nostra terra

A més del seu elevat rendiment com a producte agrícola, el safrà compta amb altres avantatges que el van ajudar a posicionar-se com un producte de marcat prestigi i procliu a l'exportació:

• Mètode d'estalvi: Després del procés de deshidratació o assecat, els brins de safrà poden conservar-se en perfecte estat durant diversos anys. Aquesta característica convertia al safrà en un recurs ideal per a ser utilitzat com a moneda de canvi per a cobrir despeses extra o imprevistos en les unitats familiars. El safrà s'usava, per exemple, com a garantia d'un préstec o com a part del dot nupcial.
• Policultiu: Els esforços dedicats al cultiu de safrà, especialment durant el període de recol·lecció de les flors (mesos d'octubre i novembre), no entorpien les labors d'aprovisionament de cereals.
• Adaptabilitat: Les zones d'interior de Catalunya, inclòs el *Montsec, compten amb unes certes característiques edàfiques i climatològiques ideals per al cultiu de safrà, perquè aquesta delicada flor requereix d'un clima mediterrani-continental i sòls calcaris o calcaris i lleugers.

Història i origen del safrà a Catalunya

Si bé la primera notícia relacionada amb el cultiu de safrà a Catalunya data de l'any 1287 en la localitat de Cerdanyola del Vallès (Barcelona), existeixen múltiples referències documentals demostrant que a mitjan segle XIII el safrà d'origen català ja comptava amb un excel·lent prestigi en els mercats de tot l'Occident cristià, del Llevant mediterrani i dels països bàltics.

No obstant això, el posicionament del safrà català com un producte reconegut i de prestigi es va veure truncat per l'esclat de la Guerra Civil Catalana (1462-1472), la qual va provocar un irreparable desplaçament dels centres de comerç *azafranero cap a Saragossa i València. Després del conflicte civil, Catalunya va tractar de recuperar sense èxit el lideratge en la producció de safrà espanyol però el safrà d'origen aragonès ja havia pres el relleu a la producció catalana.

Malgrat les dificultats causades pel paper dels nous competidors del mercat, Catalunya va saber mantenir una certa rellevància com a productor i exportador de safrà fins a finals del segle XV. No obstant això, la seva quota de mercat va anar decaient fins a convertir la producció de safrà a Catalunya en una cosa pràcticament simbòlica i restringit a l'autoconsum.